LLENGUA CATALANA
2.Llegeix el poema de Joan Maragall La vaca cega. A continuació, respon les qüestions següents:
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d’esma pel camí de l’aigua,
se’n ve la vaca tota sola. És cega.
D’un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidarli un ull, i en l’altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurarse a la font com ans solia,
mes no amb el ferm posat d’altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l’esquellot, mentre pasturen
l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l’esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sense gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l’embanyada testa
amb un gran gesto tràgic: parpelleja
damunt les mortes nines, i se’n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil∙lant pels camins inoblidables,
brandant llànguidament la llarga cua.
Joan Maragall i Gorina
- Quines són les causes que provoquen la ceguesa de la vaca
- .Cerca al diccionari cinc paraules que desconeguis i escriune el seu significat.
- Compta el número de síl∙labes que té cada vers.
- Quins d'aquests sentiments o emocions veu el poeta en la figura de la vaca?
- La soledat
- la fortalesa
- la fragilitat
- la seguretat
- la vacil∙lació
3.Creació literària.Escriu un poema que tingui com a protagonista un animal amb alguna
malaltia.
