Llengua Catalana

LLENGUA CATALANA

 

2.Llegeix el poema de Joan Maragall La vaca cega. A continuació, respon les qüestions següents:

Topant de cap en una i altra soca,

avançant d’esma pel camí de l’aigua,

se’n ve la vaca tota sola. És cega.

D’un cop de roc llançat amb massa traça,

el vailet va buidar­li un ull, i en l’altre

se li ha posat un tel: la vaca és cega.

Ve a abeurar­se a la font com ans solia,

mes no amb el ferm posat d’altres vegades

ni amb ses companyes, no: ve tota sola.

Ses companyes, pels cingles, per les comes,

pel silenci dels prats i en la ribera,

fan dringar l’esquellot, mentre pasturen

l’herba fresca a l’atzar... Ella cauria.

Topa de morro en l’esmolada pica

i recula afrontada... Però torna,

i abaixa el cap a l’aigua, i beu calmosa.

Beu poc, sense gaire set. Després aixeca

al cel, enorme, l’embanyada testa

amb un gran gesto tràgic: parpelleja

damunt les mortes nines, i se’n torna

orfe de llum sota del sol que crema,

vacil∙lant pels camins inoblidables,

brandant llànguidament la llarga cua.

Joan Maragall i Gorina

1. Quines són les causes que provoquen la ceguesa de la vaca
2. .Cerca al diccionari cinc paraules que desconeguis i escriu­ne el seu significat.
3. Compta el número de síl∙labes que té cada vers.
4. Quins d'aquests sentiments o emocions veu el poeta en la figura de la vaca?

• La soledat
• la fortalesa
• la fragilitat
• la seguretat
• la vacil∙lació

3.Creació literària.Escriu un poema que tingui com a protagonista un animal amb alguna

malaltia.